L’escalada no és un esport amb la importància econòmica, social i cultural del futbol o del bàsquet, ni pretén ser-ho. La cobertura mediàtica que reben aquests esports converteixen a algun dels seus participants en herois, en mites. La filosofia de l’escalada poc té a veure amb la dels esports anomenats de “masses”. Ni és un esport d’equip (tot i que escalar acompanyat sempre és millor) ni és un esport competitiu (evidentment existeixen competicions d’escalada però la majoria dels aficionats només hi vol fruïr). Tot i això també existeixen mites, figures inoblidables dins d’aquest esport. I si hem de destacar un nom seria el de Dan Osman.
Aquest nordamericà es va especialitzar en tres disciplines diferents: l’escalada contrarellotge, l’escalada lliure i el salt amb corda. En els tres videos que podreu trobar en aquest mateix post el podreu veure en acció, és realment espectacular. Dan Osman va morir al novembre de 1998 intentant batre el seu propi record de caiguda amb corda. És bastant semblant al puenting tot i que amb una diferència… la corda no és ni de bon tros tant flexible. És més, és un corda d’escalar. El que vol dir que al arribar al extrem de la corda aquesta et tiba com si haguessis caigut d’una paret en la que estiguis assegurat. El dia de la seva mort la corda es va trencar i, evidentment, hi va haver un desenllaç fatal. El salt era de més de 422 metres, sobren les paraules. La seva mort ha contribuït de manera indubtable a crear el mite.
Però també el seu caràcter. Dan Osman era un home tranquil que gairebé mai treballava. Vivia llargues temporades a una cabana d’un arbre o en una roulotte al Parc Nacional de Yosemite. Va tenir diversos problemes amb les autoritats ja que no està permès de residir en un parc nacional. La seva passió era escalar i aquell era el millor lloc per fer-ho. Es mantenia fent algun que altre video promocional o amb feines per guanyar el mínim per sobreviure. En fi, un bohemi.
Tot i això molts creuen que Dan Osman tan sols era un boig, un descerebrat que no tenia por a morir. El critiquen per popularitzar l’escalada lliure que conté un gran risc. Els amants de l’escalada saben que si alguna cosa és primordial és la seguretat, tant la d’un mateix com la dels companys. I en Dan Osman no feia servir (generalment) cap tipus de mecanisme de seguretat. El fet de que morís escalant s’esgrimeix com un argument en contra d’aquest tipus d’escalada. Fins i tot un dels millors va fallar.
Pujava a pèl. Sense cordes, sense assegurar-se, confiant-li la seva vida a les puntes dels seus dits.
Escalada lliure:
Escalada contrarrellotge (realment impressionant):
Salt amb corda:
