Una solejada tarda d’hivern

El bo es fa esperar, i és que no seríem ningú sinó parléssim de la Fuixarda. Una zona d’escalada situada al ben mig de Montjuïc, al Camí de la fuixarda s/n al costat del camp de Rugby, que arriba als nostre temps gràcies a la creació del Club d’Escalada de la Foixarda. Aquest paradís entre gratacels és la major escola en formació d’escaladors barcelonins, segurament un dels rocòdroms lliures i populars més grans del món, d’aquí que la seva fama dintre els aficionats a aquest esport sigui tant gran. Peró més enllà d’explicar-vos el rollo sobre la Fuixarda, el que pretenem és fer-vos cinc cèntims sobre què hi trobareu. En primer lloc diferenciem dues zones:

Entrada al túnel des del Camí de la Fuixarda, just davant del camp de Rugby

En primer lloc el túnel, un espai d’uns 60 metres de longitud (aquesta és la meva apreciació) i d’uns 4 o 5 metres d’alçada, perfectament equipat a tots els nivells per preses de tots els colors i formes diferents. Multitud de vies conformen l’interior, per lo que a més de fer entrenament horitzontal, també podem gaudir d’unes vies extraplomades i dures que configuren una mena de puzle. Una de les seves curiositats son la immensa diversitat de formes que tenen les preses, cridant la nostre atenció unes que ens recorden a la nit dels morts (Hallowen).

 

Més vies. Aquest cop sobre estructura de formigó.

En segon lloc les vies exteriors. Aquestes es composen de dues zones: La gran majoria que és de roca natural, i un segon tram que és de formigó. L’experiència personal m’obliga a dir-vos que aquest darrer tram deixa que desitjar, ja que al ser formigó les preses estan marcades, per tant els passos a seguir també. Malgrat tot, l’oportunitat de poder practicar un ascens vertical a mitja tarda i a pocs minuts de casa no té preu.

Una d'aquelles per començar...

 

En el seu conjunt i una vegada situats, val a dir que totes les vies estan perfectament senyalitzades i mesurades en la seva dificultat, i que aquesta oscil·la des de les vies més assequibles per tots els nivells a veritables trams només aptes per professionals.

 

Un dels grans avantatges del Boulder de la Fuixarda és que està il·luminat per la nit, cosa que ens ofereix la possibilitat de gaudir durant tot el dia/nit. Per tant, si encara no heu fruit mai d’aquest gran espai que ens ofereix la ciutat comtal, engresqueu-vos i aneu-hi. A gaudir!!

 

Pels despistats us explicarem com arribar-hi:

Et penjes desde 7 metros fins a 150

Andrés Aznar Siguan Barcelona 04/03/2009 19:00

Gerard López te 24 anys i durant 7  ha treballat per a dos empreses de treballs verticals i geotècnica, això vol dir treballar penjat. D’aquesta manera el Gerard compaginava la seva afició a les alçades i l’escalada amb el treball.

1. Fa molt que escales? Vaig començar quan tenia 17 anys.
2. Cóm vas accedir a la feina? En aquell temps jo escalava bastant i uns amics que ja hi treballaven van demanar-me si hi volia entrar. Com que m’agradava això de penjar-me i els treballs verticals començaven a tenir presència, vaig accedir.
3. En què consistia la feina? Doncs vaig treballar en dos cares del negoci. En geotècnica i en treball urbà. La part de geotècnica consistia sobretot en preveure i evitar esllavissades importants. Ficàvem malla antiesllavissades o barreres antiallaus o perforàvem roques immenses per a soldar-les a la muntanya. En la part urbana es tractava més aviat de treballar en façanes i patis fent treball d’obra o fins i tot netejant vidres.
4. En quines obres importants has treballat? Al Cremallera de Montserrat i al de la Vall de Núria i en un munt de carreteres andorranes.
5. Es una feina dura? Si, físicament és molt dura. I a més, almenys a la part de geotècnica, també treballes amb condicions meteorològiques adverses. És dur, per a les perforacions, per exemple, treballàvem amb toyos (taladradora) que pesaven vint quilos, i tot això penjat.
6. A quines alçades t’has hagut de penjar? Doncs des de 7 metres fins a 150.
7. Quin tipus de material necessites? Depèn del que hagis de fer i de la legislació. Ara, per exemple, és obligatori dur un arnes de pit però utilitzar un stop com a  descendedor no és legal i has de fer servir un ID. També treballes amb dos cordes, una de treball i l’altra de seguretat, equipada amb un “pato” (bloquejador) A la ciutat acostumavem a fer un triangle de seguretat amb “spits” (anclatges) soldats amb químics.
8. Hi ha molt d’escalador en aquestes feines? Es traca d’un ofici bastant nou i que va créixer en els últims anys així que hi ha de tot. Com tampoc necessites una tècnica elaborada per fer-ho, es penja molta gent que no escala però també hi ha escaladors.
9. Així doncs no cal tenir certa tècnica ? Home! has de saber de nusos, de manteniment del material i de les eines, però específicament d´escalada no cal saber-ne.
10. Has tingut algun accident? Greu no, alguns cops. Tot i que la feina té el seu risc, Fa poc van morir dos treballadors a les obres de Montserrat, en general és bastant segura.
11. Està ben pagat? No, gens.
12. Es fan cursets d’iniciació i seguretat? Home quan et contracten t’introdueixen. i et proven. I si no ho veuen clar, doncs “a la calle”. Com he dit és un ofici bastant nou que tot just en els últims anys comença a regular-se, i ara és obligatori fer cursets de seguretat de sis hores, per exemple.
13. Per què ho vas deixar ? No estava molt ben pagat, especialment a la ciutat, i és un treball dur que no es pot fer tota la vida perquè el cos se´n resenteix.
14. Hi ha alguna sortida professional per a escaladors? Com no sigui fer escoles o boulders no en se de cap. Això és el que més s’assembla a una sortida professional. De treballs pròpiament d’escaladors però, no se m’acudeixen.

Per saber-ne més:
Empresa de geotècnica que detalla el seu treball.

 Cursos en tècniques i seguretat verticalde reconeixement internacional oferts per l´Associació Internacional d’Empreses de Treballs Verticals. (EN)

“L’escalada és un esport per compartir”

En Gerard Solé té 23 anys i és un amant de la muntanya. Participa en la lliga de curses de muntanya i corre mitjes maratons. Sempre apassionat pels esports va començar a escalar fa uns 3 mesos. Fa escassos dies que s’ha federat a la Federació Catalana d’Alpinisme i Escalda.

 

 

1. Què et va impulsar a començar a escalar?

-Doncs la veritat és que pels amics. Jo practico curses de muntanya i molts dels meus col·legues també escalen. Sempre m’ha agradat molt la muntanya i vaig començar a escalar una mica per empenta.

2. I a federar-te?

-El fet de que en alguns boulders només et deixessin pujar si eres federat. Per temes legals i burocràtics més que res. A més a més així entre més al “mundillo”

3. Escales a Barcelona? Quins Bulders coneixes?

-Sempre que puc. Molts diumenges vaig a la foixarda, a Montjuic, amb uns quants amics. També conec el boulder que hi ha al casal de joves de Les Corts. Un amic és del barri i a vegades hi anem. El panorama a Barcelona està força bé. Hi ha bastants llocs on escalar, també al parc Güell tot i que a vegades hi ha massa gent.

4. Que hi trobes a aquest esport?

-L’escalada és un esport per compartir. Vull dir no es tracta ni de pujar més alt ni de pujar més ràpid. Es tracta de passar una estona amb els companys intentant superar-se a si mateix.

5. És aquesta la filosofia d’aquest esport?

-D’aquest i de tots! Jo faig curses de muntanya i mitges maratons. No corro contra els altres corro contra el cronòmetre, contra mi mateix. Sempre hi haurà algú més ràpid o més fort que un mateix, per tant l’important és superar-se cada dia.

6 És millor escalar a un boulder o en roca natural?                              

-Home sempre es millor en roca. És natural, i fas un esport a la muntanya. Els boulders també tenen moltes avantatges. La principal és que es més adaptable als diferents nivells. Acostumen a haver-hi vàries vies amb diferents nivells i així pots escalar al costat de companys que tenen un nivell superior. El millor dels boulders però és que et permet entrenar molt més l’escalada horitzontal. pots escalar a un pam de terra!

7 Com a recent federat, es car escalar?

-Home el material és una mica car. El que passa és que al principi no el compres tot, no et compres el millor. És una mica com comprar-te una bateria, al principi et compres el més bàsic per aprendre i poc a poc hi vas afegint-hi més coses. Evidentment hi ha un equip mínim per escalar però no es excessivament car en relació a les hores qui pots acabar dedicant.

8. On compres el material?

La veritat és que jo no n’he comprat gaire. El que tinc m’ho han passat altres companys que ja s’han comprat un equip millor. Les coses més bàsiques, com els pantalons o els arnesos me’ls vaig comprar al Decathlon. Altres companys m’han comentat que compren per internet, que sempre surt una miqueta més barat.

9. Parlant d’internet, creus que pot ajudar a expandir el món de l’escalada?

Sense dubte! Jo miro bastants pàgines per buscar informació quant, per exemple, vols anar a escalar a Montserrat. Pots buscar vies o rutes i t’expliquen perfectament el nivell o les dificultats amb les que t’hi pots trobar. A més a més serveix per a mirar quin temps farà amb bastant precisió, a la muntanya no te’n pots refiar mai. A més a més hi ha “foros” que estant molt bé, on la gent comparteix les seves experiències amb els altres

10 Hem pots dir algun d’aquests foros?

El que més visito és un que es diu Caranorte, està molt bé!

 

 

 

Un Boulder per tothom

Jaume Villar, Barcelona a 9 de març de 2009. 14:00pm

 

Amb la voluntat de practicar l’esport que més ens agrada, Daniel Borrella Masmartí, amb 23 anys, ha estat un dels promotors de la creació d’un Boulder en un poble de menys de 1.000 habitants. L’Armentera, situada a l’Alt Empordà, té des d’aquest setembre un rocòdrom popular. Anem a conèixer més profundament com s’ha gestat aquesta iniciativa:

 

Daniel Borrella Masmartí és el president del "Centre Excursionista el Carbassó"

1. Quan es va inaugurar el Boulder?

Doncs el teníem fet a començaments d’aquest estiu passat, però no va ser fins el 13 de setembre del 2008 que es va inaugurar oficialment.

 

2. Com funciona?

Molt fàcil. Nosaltres som un centre excursionista -Centre Excursionista el Carbassó-. Som una associació normal que encara no té quotes fixes, només fem pagar 20 euros per fer-te soci, però tenim projectes de futur. La idea és la de fer una quota mensual o anual i d’allà preparar activitats. El que fem és expansió per atraure nous socis al centre.

 

3. I, quants membres sou actualment?

Ara som 12 membres fundadors de l’associació, de la qual jo en soc el president, però en total ja som 22 socis i treballem per créixer. L’expansió és una de les vies en les que treballem.

 

4. Com us organitzeu?

Del funcionament i de la gestió del Boulder ens encarreguem nosaltres. Existeixen cinc claus d’accés al boulder, de les quals en tenim quatre els socis fundadors i l’altre està a l’Ajuntament del poble. La fet és que per entrar cal trucar a algun membre del centre o posar-se en contacte amb l’Ajuntament del poble.

Daniel Borrella escalant al Boulder de l'Armentera. Imatge: Jaume Villar

5. Creus que ha estat una iniciativa encertada/recolzada?

Si, molt. Cada vegada tenim més jovent que s’anima a provar activitats tant diferents i, fins i tot diria secundàries, com l’escalda. De fet, degut a aquest interès tant gran que mostren els nois, ja no només de l’Armentera sinó dels pobles del costat, estem pensant en fer uns cursets d’iniciació. Volem començar-los el mes vinent i fer-los aquí, al Boulder. Ha estat una iniciativa en la que gran part dels veïns del poble s’han implicat, n’estem molt contents.

 

6. Quin funcionament li doneu al boulder?

Bàsicament d’entrenament, sobretot ara a l’hivern ja que fa molt fred i no podem gaudir el que voldríem de la muntanya. Aquests mesos estem oberts els dimarts i els dijous a partir de les 18:30 fins a les 22:30 o més, depèn dels dies. Ara a l’hivern aprofitem per posar uns horaris, així ens reunim uns quants i l’entrenament es fa més amè.

 

7. Com és que en un poble tant petit va sorgir una iniciativa com aquesta? Amb quins objectius?

Doncs la veritat és que va ser gràcies a una tècnica de joventut que va veure que al poble teníem molta afició per l’escalda i ens va engrescar. Fins aquell moment no havíem pensat mai en fer una associació ni res d’això i ella ens va dir una mica els passos a seguir i ja veus, al cap d’un temps teníem un Boulder al poble. Crec que és una iniciativa que podrien/haurien de tenir tots els pobles.

 

8. Quins van ser els passos a seguir?

Una vegada engrescats va ser bastant ràpid. El primer que vam fer va ser crear l’associació, amb els seus estatuts i els seus càrrecs, després vam demanar diferents pressupostos a diversos proveidors de material d’escalada, i el que més ens va agradar va ser entregat a l’Ajuntament. Quan el consorci ens el va aprovar, a incredulitat nostre ja que era de 48.000 euros, només ens va quedar gaudir. Per cert, el pressupost el vam demanar als de top30. La subvenció és a mitges entre l’Ajuntament del poble i el Consell Comarcal. Nosaltres tenim un conveni amb l’Ajuntament amb el que nosaltres som els responsables directes i gestors de l’espai però ells en son els propietaris.

 

9. Existeixen molts recursos o iniciatives com aquesta a l’Alt Empordà?

Com t’he dit abans, aquí quan fa bon temps o encara que no en faci, si tenim ganes d’escalar doncs anem a la muntanya. Aquí a prop tenim Cala Montgó (a l’Escala), que està equipada per fer unes vies molt tècniques, a la Garrotxa trobem Sadernes, que és el nostre gran centre d’escalada, però també hi han vies a l’Estartit, Siurana o Beuda. -Però en qualsevol cas parlem de roca no d’iniciatives com aquesta?- Si clar. De Boulders en podem trobar al centre excursionista de Figueres, però està molt deixat i és a l’aire lliure, per lo que no està en molt bones condicions. Possiblement la iniciativa més interessant en aquesta comarca, més enllà de la nostre, la trobem al llac de l’Aventura de Ventalló, on s’ha aprovat i ja està en construcció un rocòdrom que estarà molt guapo, molt complet.

 

Moltes gràcies Dani per passar aquesta estona amb nosaltres

i portar-nos iniciatives com aquesta més aprop. Gràcies.

 

Coneguem el Boulder. Aquí teniu algunes fotografies del dia de la inauguració (13/08/08)

 

Inauguració del Boulder de l'Armentera. Fotografies: Genís Oliveres

Dan Osman, un mite de l’escalada

L’escalada no és un esport amb la importància econòmica, social i cultural del futbol o del bàsquet, ni pretén ser-ho. La cobertura mediàtica que reben aquests esports converteixen a algun dels seus participants en herois, en mites. La filosofia de l’escalada poc té a veure amb la dels esports anomenats de “masses”. Ni és un esport d’equip (tot i que escalar acompanyat sempre és millor) ni és un esport competitiu (evidentment existeixen competicions d’escalada però la majoria dels aficionats només hi vol fruïr). Tot i això també existeixen mites, figures inoblidables dins d’aquest esport. I si hem de destacar un nom seria el de Dan Osman.

Aquest nordamericà es va especialitzar en tres disciplines diferents: l’escalada contrarellotge, l’escalada lliure i el salt amb corda. En els tres videos que podreu trobar en aquest mateix post el podreu veure en acció, és realment espectacular. Dan Osman va morir al novembre de 1998 intentant batre el seu propi record de caiguda amb corda. És bastant semblant al puenting tot i que amb una diferència… la corda no és ni de bon tros tant flexible. És més, és un corda d’escalar. El que vol dir que al arribar al extrem de la corda aquesta et tiba com si haguessis caigut d’una paret en la que estiguis assegurat. El dia de la seva mort la corda es va trencar i, evidentment, hi va haver un desenllaç fatal. El salt era de més de 422 metres, sobren les paraules. La seva mort ha contribuït de manera indubtable a crear el mite.

Però també el seu caràcter. Dan Osman era un home tranquil que gairebé mai treballava. Vivia llargues temporades a una cabana d’un arbre o en una roulotte al Parc Nacional de Yosemite. Va tenir diversos problemes amb les autoritats ja que no està permès de residir en un parc nacional. La seva passió era escalar i aquell era el millor lloc per fer-ho. Es mantenia fent algun que altre video promocional o amb feines per guanyar el mínim per sobreviure. En fi, un bohemi.

Tot i això molts creuen que Dan Osman tan sols era un boig, un descerebrat que no tenia por a morir. El critiquen per popularitzar l’escalada lliure que conté un gran risc. Els amants de l’escalada saben que si alguna cosa és primordial és la seguretat, tant la d’un mateix com la dels companys. I en Dan Osman no feia servir (generalment) cap tipus de mecanisme de seguretat. El fet de que morís escalant s’esgrimeix com un argument en contra d’aquest tipus d’escalada. Fins i tot un dels millors va fallar.

Pujava a pèl. Sense cordes, sense assegurar-se, confiant-li la seva vida a les puntes dels seus dits.

Escalada lliure:

Escalada contrarrellotge (realment impressionant): 

Salt amb corda:

Boulder al Parc Güell

Un bon lloc per a iniciar-se en això del boulder és al Parc Güell. El lloc és bastant maco perquè estàs rodejat d’arbres, tens unes bones vistes de Barcelona i hi ha certa calma. Els qui ja tinguin experiència en fer boulder s’emportaran una sorpresa doncs no trobaran preses artificials sinó més aviat tres murs de pedra bastant allargats. Els tres murs tenen diferents dificultats: la mes fàcil és la segona paret que trobem si pugem pel passeig Turull. És una paret bastant llarga plena de bons “agarres” en la que podem trobar alguna ruta marcada i que podem fer al nostre gust.

El mur d’abans, que és molt més curt, s’ha de fer, única i exclusivament, seguint la ruta marcada, ja que té aproximadament uns 60 passos, alguns de difícils. Se’l anomena “el rellotge” perquè va reseguint la paret com si fossin les agulles d’aquest. Per últim, i en el carrer de sobre, trobem el tercer boulder. Aquest és llarg com el primer però té pocs llocs on clavar els dits i, els pocs que té, son bastant petits amb la qual cosa augmenta la dificultat.

Com veieu hi ha una bona oferta per entrenar-se muscular i tècnicament sense un alt grau de dificultat, amb bones vistes i tranqulitat (de moment). Molt recomanable per a passar una tarda solejada entrenant-se una mica.

La direcció es:

Passeig de Turull (cap al número 60, al final del carrer) –> Mur fàcil i rellotge.

Av del coll del Portell (cap al número 130) –> Mur més difícil

Agafeu exemple, tothom pot tenir un boulder a casa, només us cal una bona paret!!

Benvinguda

Aquesta web pretén ser un punt d’informació sobre tot el que respecta a l’escalada a Barcelona. També és un bloc, i com a tal hi tenen cabuda les experiències personals tant dels administradors com dels usuaris/lectors. Aquesta web l’administrem tres estudiants del segon cicle de periodisme de la UPF: l’Andrès Aznar, filòsof, i l’Alex Biescas i el Jaume Villar, politòlegs. Esperem que ressulti útil i viu per a tots aquells interessats en l’escalada! Participa-hi!

Benvingut/da!